Menys musa, més múscul

La paraula crear ve del llatí creare, «produir» o «fer sorgir». M’agrada perquè parla d’acció. No de pertànyer a un club reservat a qui va néixer «creatiu». ^[1]

Durant anys hem comprat força aquesta idea. Hi ha qui «és creatiu» i qui no. Com també hi ha qui diu «jo soc de ciències», «els idiomes se’m donen fatal» o «no tinc imaginació».

Cada vegada em convenç menys.

La recerca tampoc no dibuixa dos bàndols tan clars. Els estudis amb bessons indiquen que alguns aspectes relacionats amb la creativitat tenen un component genètic, però també mostren un pes important de l’experiència i de l’entorn. És a dir, l’ADN hi participa, però no escriu tot el guió. ^[2]

I el més interessant és que la creativitat es pot entrenar.

Una metaanàlisi publicada el 2025 va reunir 29 estudis i 109 estimacions de l’efecte de l’entrenament creatiu en universitaris. Va trobar una millora significativa de mida moderada en capacitats com el pensament creatiu, la resolució de problemes o la creativitat verbal. ^[3]

Un altre estudi va seguir durant cinc mesos 674 joves d’entre 10 i 17 anys. L’entrenament no només va millorar les seves capacitats creatives. També va augmentar la seva confiança per utilitzar-les. Em sembla especialment interessant perquè, de vegades, la primera barrera no és «no sé fer-ho», sinó haver decidit fa anys que això no és per a mi. ^[4]

Això també explica per què importa tant el que fem des de petits. Jugar, inventar, equivocar-nos, combinar coses que aparentment no tenen relació, buscar diverses respostes a una mateixa pregunta. Una revisió del 2026 sobre creativitat a l’escola analitza precisament diferents maneres de cultivar-la mitjançant la ideació, el joc, la resolució de problemes o la recerca oberta. ^[5]

Potser la creativitat s’assembla més a un múscul que a un do.

No tothom parteix del mateix punt. Tampoc no desenvoluparem exactament les mateixes capacitats. Però això és molt diferent de pensar que uns neixen amb una etiqueta de CREATIU i la resta hem de mirar des de la grada.

Jo mateixa he après a desconfiar una mica d’aquestes categories.

Perquè, moltes vegades, el que anomenem talent potser és també curiositat exercitada durant anys.

I aquí torno a l’origen de la paraula.

Creare.

Fer sorgir.

Potser la creativitat comença precisament aquí. No esperant que aparegui la musa, sinó donant-li una mica de feina.