Això no és una persona

M’intriga com Magritte juga amb les paraules. Pinta una pipa, hi escriu a sota «Això no és una pipa» i ens fa aturar. Veiem la pipa, és clar. Però no la podríem agafar.

M’agrada aquesta petita trampa del surrealisme: una frase canvia la nostra manera de mirar una imatge que ja crèiem haver entès.

En el quadre que acompanya aquest article, una dona sosté una pipa i mira cap a una altra banda. Podríem imaginar qui és o què pensa. Tanmateix, cap dona no va posar per a aquest retrat. El seu rostre va ser creat amb IA.

Podem pensar en ella com una persona sintètica: una representació creada amb IA, no algú que hagi posat per a aquest retrat.

«Això no és una persona» sembla una obvietat si parlem de pintura. En una pantalla, la mateixa idea comença a incomodar-nos una mica més.

Imaginem que entrem en una web per reservar un allotjament. Veiem el rostre d’una assistent i li preguntem si podem cancel·lar l’estada. La resposta és amable i útil. Veiem una cara i llegim unes paraules, però la pantalla no ens diu si respon una persona, una IA o algú que revisa el que proposa el sistema.

L’escena és inventada. Els estudis recents no demostren què sentiríem en aquesta situació concreta, tot i que ajuden a entendre per què la distinció pot ser difícil.

A l’octubre de 2026, un estudi publicat a Nature Human Behaviour va examinar com distingim les respostes humanes de les d’IA en diverses proves de llenguatge i visió. Algunes van ser difícils d’identificar. El resultat depenia de la tasca i de si les persones podien fer preguntes.

En un altre estudi, publicat al setembre, 117 persones d’entre 18 i 34 anys van examinar anuncis de lloguer vacacional. En la prova inicial en van encertar l’origen el 57,4 % de les vegades. Un grup va millorar després de practicar amb exemples etiquetats, tot i que l’estudi no va comprovar quant durava aquesta millora.

Penso en què passa quan fem servir un servei. Podem parar atenció i fer preguntes. Tot i així, preferiria que una web em digués clarament quan parlo amb una IA, quan hi intervé una persona i a qui puc acudir si necessito aclarir alguna cosa abans de reservar.

M’encanta que Magritte ens deixi amb un dubte. Quan necessitem decidir, agrairia saber qui hi ha —o no hi ha— a l’altra banda.