Vaig pujar al tren de la IA tan bon punt va aparèixer i encara no n’he baixat: la provo, en segueixo l’evolució i busco noves maneres de treure’n partit. He vist el seu pas de la IA generativa a la IA agèntica, amb avenços tan sorprenents com vertiginosos. Avui forma part del meu dia a dia, de la creació de continguts a l’automatització de tasques amb agents.
Sento que som davant d’una cosa enorme que ens obre un ventall de possibilitats increïble, i és el moment de posar-se al dia per no quedar-se enrere. Tanmateix, crec que no n’hi ha prou amb fer servir la IA per sobre. El canvi real arriba quan la integrem a fons en el dia a dia i replantegem l’estratègia operativa de les empreses. Es tracta d’asseure’s a veure quina part de la feina resolen millor les màquines i on aportem les persones el valor real, aquell que ningú no ens pot substituir.
Això sí, el terme «intel·ligència artificial» no acaba de convèncer-me. Jo prefereixo parlar d’intel·ligència ampliada: no és una intel·ligència que substitueixi la nostra, sinó una eina que amplia el que ja sabem fer —buscar, ordenar, contrastar, crear— sense pensar per nosaltres. El criteri, el context i l’empatia continuen sent de carn i ossos.
Ho faig amb un enfocament conscient: prioritzo la confidencialitat de la informació i el respecte a la regulació i a l’ètica, i tinc sempre presents els límits de la tecnologia, el context i la validació humana.
Com més capaç és la IA, més valor té allò humà:
el criteri, l’empatia i la capacitat d’entendre les persones.