La idea d’El Petit Príncep —que l’essencial no sempre es veu a primera vista— em fa pensar en com fem servir les dades per entendre les persones.
Un CRM ens pot dir quan algú va contactar amb una empresa, què va preguntar o en quin moment va deixar de respondre. És informació útil. Però no sempre explica què esperava, què el va fer dubtar o què havia passat abans.
Mentre observo aquestes eines, em pregunto si de vegades confonem allò que podem registrar amb tot el que està passant. Una xifra descriu una cosa concreta, però al darrere hi pot haver motius diferents. I algunes coses, com una expectativa que mai no es va expressar, potser no arribaran a convertir-se en dada.
La IA ens pot ajudar a trobar patrons i ordenar molta informació. Tot i així, el resultat depèn de què preguntem i de què s’ha registrat. Si falta context, analitzar més dades no ens acosta necessàriament a comprendre millor.
No crec que hàgim de triar entre dades i intuïció. M’interessa pensar com combinar-les amb recerca i criteri, sense donar per fet que ja entenem què viu l’altra persona.
Ara com ara, intento aturar-me en aquestes preguntes: què estem observant?, què estem interpretant? i què pot estar quedant fora?
Potser comprendre també comença per reconèixer allò que encara no sabem.
Eugénie Morant Vermeersch