El 13 d’octubre vaig llegir una enquesta sobre com imaginen les persones adultes dels Estats Units el futur de la feina amb IA. Un 65 % estava d’acord que, si la IA fa que la feina tingui menys sentit, les persones perdran part del seu propòsit i la seva dignitat.[1]
L’enquesta recull expectatives sobre el futur. No demostra què passarà ni descriu necessàriament què pensem a Europa. Tot i així, em va deixar donant voltes a una qüestió que no sempre apareix quan parlem d’automatització.
Sovint ens fixem en els llocs de treball que podrien canviar o desaparèixer, o en quant temps es pot estalviar. Però la feina també pot formar part de com ens veiem i de com sentim que contribuïm. En la mateixa enquesta, un 70 % de les persones que treballen considerava la feina molt o extremament important per al seu sentit de propòsit.[2] Això no vol dir que la feina doni sentit a totes les vides de la mateixa manera. Per a algunes persones també pot ser una càrrega.
Em pregunto qui decidirà què fem amb el temps que la IA pugui alliberar i quines tasques volem continuar fent entre persones. L’enquesta no hi dona resposta. Però potser la conversa sobre IA i feina també hauria d’incloure autonomia, dignitat i qui participa en les decisions.
Eugénie Morant Vermeersch