El repte de la sostenibilitat
Durant aquests vint anys, un dels grans reptes del sector industrial ha estat ajudar la clientela a entendre les diferències entre materials reciclables, compostables o d’origen biològic, perquè pugui decidir amb coneixement. Crec que els qui formem part de la cadena compartim una responsabilitat: informar i educar en l’àmbit mediambiental.
El repte de la marca
En el sector industrial tendim a mirar primer el producte: què oferim i quines prestacions té. És lògic en un sector tècnic, però aquí hi ha un dels grans reptes del màrqueting: fer visible el valor d’una marca coherent, en què cada catàleg, cada fira i cada missatge expliquin la mateixa història. Treballant amb els equips comercials i adaptant missatges a mercats molt diferents, vaig anar veient que un mateix producte no es decideix igual a tot arreu. Perquè en B2B també decideixen persones, i aquí va començar el meu interès per entendre com decideixen.
El repte d’un entorn tècnic
Durant anys vaig treballar en un sector tècnic i industrial on, en moltes reunions i fires, era una de les poques dones presents. Vaig aprendre a guanyar-me l’escolta des de la preparació i el coneixement del producte, sense renunciar a la meva manera de comunicar. Avui valoro molt aquella experiència: em va confirmar que la diversitat de mirades enriqueix les decisions.
El repte de venir del màrqueting
En una empresa on l’enginyeria i el producte ocupaven el centre, el màrqueting havia de demostrar el seu valor cada dia: traduir el que és tècnic en beneficis, mesurar l’impacte de cada acció i estendre ponts amb vendes, producte i R+D. Ser l’única persona de màrqueting del grup, amb el suport d’agències externes, em va ensenyar a prioritzar el que de debò té impacte i a dosificar la meva tendència perfeccionista: més val fet que perfecte, sense descuidar els detalls que importen.
